Totes les ajudes destinades a les comunitats de veïns es regulen a través de les conselleries d’Habitatge de les distintes comunitats autònomes. Per obtenir informació fiable sobre les actuacions susceptibles de subvenció, el més aconsellable és contactar amb aquests organismes o amb les regidories d’Habitatge dels ajuntaments.
El Ministeri de l’Habitatge, a través del seu lloc web té l’enllaç “Guia d’ajudes” en què es troben totes les subvencions que concedeix per a la rehabilitació i la millora dels habitatges i immobles. En aquest apartat, s’hi inclouen els enllaços als òrgans competents de les diferents comunitats autònomes, que són els que en definitiva ofereixen la informació detallada.
Si una comunitat de propietaris vol fer obres de millora en el seu immoble, el primer que ha de fer és comptar amb l’aprovació de tots els membres. A partir d’aquí, el més eficaç és acostar-se a les regidories d’Habitatge dels ajuntaments, on li informaran sobre els requisits, les modalitats d’ajuda, etc. En les grans urbs, el més apropiat és dirigir-se a les juntes de districte, en les quals hi ha un departament d’Arquitectura que informa sobre aquestes qüestions. Igualment poden desviar el consumidor a les oficines d’informació i assessorament al ciutadà sobre rehabilitació. Si la comunitat de propietaris compta amb una gestoria, és aquesta la que realitza tots els tràmits de consulta, i posteriorment traslladarà la informació als veïns en una reunió.
Rehabilitació i millores
L’Administració estableix una sèrie de subvencions per a la realització d’obres de millora dels immobles relacionades amb la seguretat de l’estructura de l’edifici (estanquitat enfront de la pluja i la humitat, aïllament tèrmic, xarxes generals d’aigua, gas, electricitat, telefonia, sanejament); amb l’estalvi de consum energètic; amb l’ampliació de l’espai habitable o amb l’adequació per a altres usos (creació d’espais per a emmagatzematge); i amb la instal•lació de noves infraestructures que milloren la qualitat de vida dels residents (ascensors, cadires per a pujar escales si hi ha persones amb discapacitat…).
Segons la legislació actual, el primer requisit per a optar a alguna ajuda pública és que l’immoble tingui una antiguitat mínima de 15 anys (excepte en el cas de les obres vinculades a la situació de discapacitat d’algun o diversos inquilins). El segon requisit consisteix en el fet que la superfície útil destinada a habitatge sigui com a mínim el 60% de la superfície útil total de l’edifici (aquest ràtio no inclou la planta baixa si el seu ús no es destina a habitatge).
Si aquestes condicions es compleixen cal passar a les relacionades amb els propietaris. Una comunitat de veïns podrà rebre algun tipus d’ajuda institucional per a la rehabilitació de l’edifici quan almenys el 60% dels usuaris dels habitatges compten amb uns ingressos inferiors al 5,5 vegades el salari mínim interprofessional, que el 2008 se situa en 600 euros al mes. En el cas que l’ajuda se sol•liciti per a la rehabilitació dels habitatges, s’exigeix que els ingressos familiars no superin 3,5 vegades el SMI.
Tipus d’ajudes
Les ajudes que estableix el Ministeri de l’Habitatge, i que han de tramitar-se a través dels òrgans competents de les distintes comunitats autònomes, són els préstecs qualificats; l’abonament d’una quota fixa per part de l’Administració regional sobre el préstec convingut; o les subvencions per habitatge. Els préstecs qualificats sol•licitats pels consumidors per a aquesta finalitat, una vegada aprovats pels organismes regionals de l’Habitatge, tindran les característiques pròpies següents: podran cobrir tot el pressupost protegit i tindran un termini d’amortització de 20 anys, en el cas de la reforma de l’edifici, o de 10, si es tracta de la rehabilitació dels habitatges.
La segona modalitat consisteix en l’abonament d’una quota fixa per part de l’Administració sobre el préstec concertat. Aquesta quantitat serà el 20% de la quota del préstec, sempre que el titular (propietari o arrendatari de l’habitatge) no tingui uns ingressos familiars que superen 5,5 vegades el salari mínim interprofessional. El límit d’ingressos mencionats no s’exigirà quan el sol•licitant del préstec sigui el propietari d’un o diversos habitatges que estiguin llogats amb un contracte subjecte a pròrroga forçosa.
La tercera i última modalitat d’ajuda és la subvenció. Aquesta varia segons si l’actuació es dirigeix a l’edifici o als habitatges. En el primer cas, les quantitats màximes per habitatge que aportarà l’Administració són: 1.240 euros, per a usuaris generals; 3.100 euros, si el ciutadà té uns ingressos inferiors a 3,5 vegades el SMI; 3.410 euros si al cas anterior se suma l’edat superior a 65 anys; i 3.720 euros per a arrendadors subjectes a contractes de pròrroga forçosa.
En la rehabilitació d’habitatges, la subvenció serà del 25% del pressupost protegit, amb una quantia màxima de 2.480 euros per als casos generals. Aquesta augmentarà al 35% del pressupost, amb un màxim de 3.100 euros per a usuaris que tinguin més de 65 anys, i un màxim de 3.410 euros per a arrendadors subjectes a pròrroga forçosa.
Articles relacionats
- La comptabilitat en la comunitat de veïns
- Problemes amb els morosos en les comunitats de veïns
Nota informativa: Traducció de l'original en castellà. En cas de qualsevol discrepància, prevaldrà la versió en castellà.