Repsol YPF

Es calcula que a Espanya al voltant d’un 85% de la població viu en edificis o urbanitzacions amb àrees comunes que han de ser gestionades per les corresponents comunitats de veïns. Les seves juntes de propietaris estan obligades a aprovar cada any els comptes, és a dir, a fer balanç d’ingressos i despeses, així com a obtenir les autoritzacions necessàries per a demanar fons i per a efectuar obres extraordinàries o de millora. 

La funció de l’administrador de finques és la de vetllar pel bon funcionament de la propietat de la comunitat a canvi d’una retribució. No obstant això, no és l’administrador qui representa la comunitat davant tercers, sinó el president, que presideix les reunions de veïns i ha de prendre les decisions d’urgència.

L’administrador, ja sigui un dels propietaris o un professional contractat per la junta, és habilitat per a poder disposar dels diners que posseeix en comú la comunitat. Per fer ús d’aquest capital ha de tenir prèviament el consentiment de la resta de veïns i informar el president, que amb la seva signatura donarà fe de la disposició dels fons quan s’hagin retirat del compte corrent.

Quan es designa el president i a la resta dels càrrecs de la junta de govern es procedeix a l’autorització de signatures. Pot ser que també s’aprofiti per aprovar alguna derrama per a provisió de fons. Tot el que s’ha dit i acordat en la junta quedarà plasmat en el llibre d’actes, un volum de fulls numerats que s’adquireix en qualsevol llibreria. 

Amb el llibre degudament segellat en el registre de la propietat on estigui inscrit l’immoble, cal dirigir-se a Hisenda per sol•licitar el número d’identificació fiscal (NIF) quan es constitueix per primera vegada la comunitat de propietaris, ja que s’ha de dotar de personalitat jurídica per obrir comptes corrents en bancs i caixes d’estalvi. L’entitat també es pot inscriure en la Seguretat Social per poder contractar treballadors.

Moviments habituals
Els moviments més habituals són els ingressos de les quotes mensuals que els corresponen als veïns per les despeses generals de la comunitat. L’import sol obeir a les característiques i dimensions de l’immoble de què són propietaris i que quedin determinades en l’escriptura. Aquesta quantitat, destinada a contribuir a les despeses comunes de la comunitat, s’estableix, per tant, segons els metres útils de cada habitatge.

Les gestions de comptabilitat normalment es compliquen quan s’ha de dur a terme una obra i s’han d’efectuar derrames per a fer front al seu pagament. En aquests casos s’ha de tenir en compte que els baixos, que generalment no contribueixen a les despeses comunes de manteniment de l’escala o el portal, poden estar o no exemptes d’aquest pagament extraordinari. Les escriptures d’obra nova ho determinen però el lògic és que aquests locals sí que hagin de sufragar despeses com els corresponents a la façana, per exemple. 

Dins de cada exercici
La Llei de Propietat Horitzontal no fixa un mes en concret per sotmetre els comptes a l’aprovació de la junta veïnal, però cal fer-ho una vegada dins de cada exercici anual. Ja que es convoca la junta, se sol aprofitar per incloure en l’ordre del dia el canvi de president. Normalment s’estableix un torn rotatiu. El president sortint, exerceixi o no també d’administrador, presentarà els comptes del total del seu mandat. 

En un document s’han de detallar totes les despeses i els ingressos que s’hagin produït, els deutes si existiren i el seu concepte, així com les persones moroses de la comunitat. La llista ha d’incloure fins i tot les partides petites de diners en metàl•lic que s’utilitzen per a substituir bombetes i altres despeses petites de l’escala.

Així, en compliment de la llei, una vegada a l’any se celebra la junta general ordinària de propietaris, en la qual s’aproven els comptes de l’exercici i es revisen les quotes de cada veí.

Articles relacionats:

- Com protegir-se de mals i molèsties de veïns

- Les competències de la junta de propietaris