Rutas, mapas, coches, restaurantes, noticias motor, el tiempo, hogar y mas en repsol.com

Repsol YPF

Logo Repsol

Ruta

Soc a: Inici > ... > Habitatge > Reportatges > Gestionar les despeses
L’habitatge i els fills

La donació i el testament són les vies de cessió d’un immoble en propietat de pares a fills. Els sistemes de lloguer vitalici per a habitatges de renda antiga van desaparèixer amb les reformes a la Llei d’Arrendament Urbà que van entrar en vigor el 1995.

Els pares que volen deixar el seu habitatge en propietat als fills poden optar pel testament o la donació. En el primer cas, els fills no tenen cap dret sobre l’immoble fins a la defunció dels pares, i fins i tot, aquest pot ser invalidat si hi ha un testament posterior, o revocat per algun dels fills si considera que s’incompleixen alguns aspectes que estableix la normativa en matèria d’herències. 

La donació consisteix a regalar l’habitatge al fill i exigeix una escriptura pública notarial en la qual es transmet l’immoble i s’apliquen els canvis de titularitat. Aquesta fórmula és pràcticament irrevocable, i una vegada firmada davant notari, el fill es converteix en el nou propietari de l’habitatge. Des del punt de vista fiscal, la donació és molt més contundent que el testament, ja que els pares perden tots els drets sobre l’immoble, encara que també es poden determinar una sèrie de clàusules en l’escriptura de donació per ajustar-la als desitjos i conveniències de totes les parts. Per exemple, es pot establir l’usdefruit vitalici dels pares, la disposició de l’immoble per a vendre’l o arrendar-lo en cas de necessitat, o alguns supòsits concrets que invaliden la donació en el cas d’un canvi de circumstàncies (vincular la donació a l’estat de solteria del fill). 
  
Tant el testament com la donació tenen costos econòmics, però el segon té més despeses. Les quantitats menors es destinaran al notari i al registre de la propietat, i l’import més elevat als impostos. En primer lloc, el beneficiat per la donació ha d’abonar l’impost sobre les donacions, que per calcular-ne la quantia parteix del valor d’allò que s’ha donat, que haurà de ser consignat en l’escriptura. A aquest valor se li aplica un tipus que no és fix, com en les compravendes, sinó que és com el de l’IRPF, progressiu i per trams. Comença en el 7,65% i acaba en el tipus marginal del 34%. Com es pot comprovar, es tracta d’un impost que pot arribar a quantitats elevades per poc que allò que s’ha donat tingui valor. El termini de pagament és de trenta dies hàbils des de la data de l’escriptura.

No obstant això, tant els impostos de donació com els de testament varien segons la comunitat autònoma on es trobi l’habitatge. Les diferències són importants, ja que algunes han reduït o eliminat aquestes taxes, mentre que altres apliquen uns percentatges molt elevats sobre el valor de l’immoble.  

Habitatges de lloguer 

Els sistemes de lloguer vitalici per a habitatges de renda antiga van desaparèixer amb les reformes a la Llei d’Arrendament Urbà, introduïdes al novembre de 1994, que van entrar en vigor el 1995. Actualment, els fills poden heretar la renda del pare si demostren que han conviscut amb el difunt, però únicament durant els dos anys posteriors a la mort d’aquest. 

Recentment, la Confederació de Cooperatives d’Habitatges d’Espanya (Concovi) ha presentat una modalitat que si el Ministeri de l’Habitatge l’aprovés, atorgaria als fills la possibilitat d’heretar els drets de renda del pare. Es tracta de “la cessió d’ús”, un nou sistema de lloguer vitalici que Concovi presentarà oficialment al Ministeri de l’Habitatge en el primer trimestre de 2008. Amb aquesta proposta els arrendataris pagaran unes quotes inferiors a les del lloguer i s’adquiriran drets sobre l’habitatge de manera vitalícia. Els fills de l’inquilí podran, a més, heretar els drets, de manera semblant a la de les antigues rendes en lloguer.

Fins que “la cessió d’ús” es converteixi en una realitat, els joves que vulguin llogar i compleixin els requisits establerts pel Govern per accedir a les prestacions de 210 euros que preveu la Renda Bàsica d’Emancipació, poden almenys optar a lloguers barats. No obstant això, aquells que tinguin pares que siguin els arrendadors no podran beneficiar d’aquestes ajudes. Tal com estableix el text de la Renda Bàsica d’Emancipació, que ha entrat en vigor l’1 de gener de 2008, no podran beneficiar-se’n els joves que tinguin parentiu de primer o segon grau -ja sigui de consanguinitat o afinitat- amb l’arrendador.

 

Articles relacionats

Hipoteca i divorci

L'habitació dels vostres fills: diversió i seguretat

4 de març de 2008


Accés a Confiança en línia

Nota informativa: Traducció de l'original en castellà. En cas de qualsevol discrepància, prevaldrà la versió en castellà.