Repsol YPF

Quan un operador de telecomunicacions proposa a una comunitat de veïns la instal·lació d’una antena de telefonia mòbil al seu edifici, aquesta pot aconseguir una important quantitat econòmica, segons l’acord signat entre les dues parts, encara que les gestions són lentes, ja que es necessita l’aprovació de tots els propietaris en junta. No hi ha tarifes estàndard, però si fa alguns anys es pagaven quanties que difícilment superaven els 6.000 euros, ara aquesta xifra pot multiplicar-se per 10 en casos concrets. Algunes empreses han arribat a abonar les quotes dels veïns, establides en 30 euros mensuals per habitatge, durant deu anys, amb la qual cosa el benefici per a la comunitat de propietaris és molt temptador. 

Per instal·lar una antena de telefonia mòbil en un bloc d’habitatges, cal l’aprovació de tots els propietaris en junta, ja que segons la Llei de Propietat Horitzontal (art. 12 i 17.1), "qualsevol alteració de l’estructura de l’edifici o de les coses comunes afecta el títol constitutiu". En el cas que no es consideri alteració d’estructura de l’edifici o que no hi hagi alteració visual, l’acord es podria prendre com si fos un arrendament d’elements comuns, que requereix només els vots de 3/5 dels propietaris, però amb el consentiment exprés dels veïns que utilitzin marcapassos o audiòfons, els veïns dels últims pisos, els que no vulguin assumir els possibles efectes nocius per a la salut provocats  per la instal·lació de l’antena i els propietaris que considerin que es pot devaluar el valor en venda del seu immoble. Els vots dels veïns que no acudeixin a la reunió es comptaran com a favorables, i aquests disposaran de 30 dies per a manifestar el seu desacord, que s’ha de fer per escrit i s’han de dirigir al secretari o al president de la comunitat.   

Si en el vostre edifici esteu valorant la possibilitat d’instal·lar una antena de telefonia mòbil, heu d’exigir a l’empresa les dades i informacions següents: potència i emissió de freqüències de cadascun dels sistemes que es col·locarà al terrat de l’edifici; distància de les antenes a la coberta de l’immoble; documentació que acrediti el compliment de les mesures de seguretat i de la normativa vigent; llicències i permisos pertinents; pes total de la instal·lació, incloent-hi les antenes, el pal, les bigues, la caseta, les carcasses, els suports, cables…); còpia de l’assegurança de responsabilitat civil de l’empresa (cobertura, data de subscripció i entitat asseguradora); dictamen que acrediti la total innocuïtat de les radiacions emeses per l’antena. 

Actualment hi ha un gran buit legal en aquest tema, i únicament es necessita una llicència d’obra menor de l’ajuntament per a la instal·lació d’una antena de telefonia mòbil en un edifici d’habitatges. Encara que hi ha opinions científiques dispars respecte als possibles efectes nocius per a la salut que poden provocar els camps electromagnètics d’aquests emissors, tots els experts insisteixen en el fet que a falta d’una certesa científica, la precaució i la prudència són les millors mesures. Els danys físics i psíquics als quals es refereixen alguns estudis són mals de cap, estrès, nerviosisme, pèrdua de memòria, dificultat de concentració i insomni, entre d’altres. L’Organització Mundial de la Salut, OMS, recomana que les antenes de telefonia mòbil s’instal·lin en zones deshabitades i allunyades dels nuclis de població.  

Articles relacionats:

- Domobiótica