Repsol YPF

Si vols tenir com a mascota un animal exòtic o potencialment perillós, és imprescindible que t’informes al teu ajuntament sobre les ordenances municipals que regeixen respecte d’això, així com dels papers i permisos que cal tenir. Necessitaràs la documentació CITES (Conveni sobre Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Flora i Fauna Silvestre), a què Espanya pertany des de 1985. Aquest conveni determina el grau de perill d’extinció d’espècies de tot el planeta. També t’aconsellem que parlis amb el Seprona, el Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil. Amb la informació obtinguda en les tres entitats, sabràs amb exactitud si pots tenir a casa l’animal exòtic o perillós que t’interessa, segons la normativa sobre animals perillosos vigent a Espanya. 

L’ajuntament és, sens dubte, el lloc més important on has d’anar, perquè probablement calgui registrar l’animal, si així ho indica l’ordenança municipal o el decret autonòmic, de manera que les autoritats tinguin constància de l’existència de la teva mascota i que aquesta té tots els papers i permisos exigits en regla. Has de tenir en compte que a més de la qüestió relativa a la protecció dels animals i del medi ambient, el tema produeix bastant preocupació en la ciutadania a causa dels potencials riscos d’aquestes mascotes. Si estàs autoritzat a tenir espècies perilloses o animals exòtics i disposes de tots els papers i permisos exigits, t’evitaràs possibles queixes o denúncies dels veïns.  

Tant les organitzacions ecologistes com les corporacions locals estan molt sensibilitzades amb aquest afer i per això s’apliquen modificacions en la normativa sobre animals perillosos de les comunitats autònomes regularment. Al febrer d’enguany, la Junta d’Andalusia va aprovar un decret (Pdf) que prohibeix la tinença com a mascotes d’animals que puguin posar en risc la integritat de les persones o del medi ambient. En aquest grup s’inclouen tota mena d’espècies, des de serps a primats, passant per caimans, cocodrils, amfibis, artròpodes i peixos verinosos o la mossegada dels quals pugui ser danyosa per a les persones. Hi ha un apartat específic per als gossos de races perilloses, en què es cataloguen com a tals els que hagin estat ensinistrats per a l’atac, els que manifestin un caràcter marcadament agressiu i les races següents: Pit Bull Terrier, Staffordshire Bull Terrier, American Staffordshire Terrier, Rottweiler, Dog Argentí, Fila Brasiler, Tosa Inu, Akita Inu, Dòberman.

Encara que has de consultar al teu ajuntament la normativa sobre animals perillosos específica de la zona on resideixes, la legislació general quant a gossos de races perilloses considera com a tals els exemplars amb més de 20 quilos de pes, amb cap voluminós i coll curt, que tinguin un perímetre toràcic entre 60 o 80 cm, mandíbula gran i boca profunda, una forta musculatura i una resistència i caràcter marcats. Les races catalogades com a perilloses són les següents: American Staffordshire Terrier, Staffordshire Bull Terrier, Gos de Presa Mallorquí, Fila Brasiler, Presa Canari, Bullmastiff, American Pit Bull Terrier, Rottweiller, Bull Terrier, Dog de Bordeus, Tosa Inu, Dog Argentí, Dòberman, Mastí Napolità, i encreuaments d’aquestes races entre elles o amb altres races si s’obté una tipologia semblant. S’hi inclouen també en aquest apartat els gossos agressius que hagin mossegat persones o animals, i els exemplars ensinistrats per a l’atac. 

Per tenir gossos de races perilloses a casa s’exigeix una llicència de l’ajuntament (es renovarà cada tres anys), un certificat del Registre Municipal, un certificat veterinari oficial que confirmi que l’animal no mostra signes d’agressivitat i que no té cap malaltia infectocontagiosa, un microxip identificatiu i una assegurança de responsabilitat civil. El propietari de l’animal no pot tenir antecedents penals i ha de superar un test psicotècnic. 

Articles relacionats:

- Com protegir-se de mals i molèsties de veïns

- La seguretat en la llar