Repsol YPF

El Codi Tècnic de l’Edificació, que va entrar en vigor fa quasi un any (30 de març del 2007), estableix la normativa quant a la qualitat de l’aire interior, una reglamentació que han de complir totes les construccions amb llicència posterior a l’aprovació del CTE en el Boletín Oficial del Estado (17/03/2006). Segons aquest document, les cuines i els banys, han de comptar amb obertures de ventilació que han d’anar connectades als tubs d’extracció i s’han de col•locar a més de deu centímetres de qualsevol cantó vertical i a menys de 10 centímetres del sostre. Amb el compliment d’aquestes mesures, s’impedeix la col•locació d’extractors, ventiladors o reixetes de manera ineficaç, i se n’optimitza el funcionament i, per tant, expulsen l’aire contaminat racionalment. 

Els extractors per a cuines i lavabos són distints. Els segons necessiten generalment menys potència que els primers, perquè es requereix una acció menys enèrgica per a reduir la humitat d’un bany que per a eliminar els fums i les olors generades per l’escalfament d’olis i greixos i per la cocció d’altres productes alimentaris. No obstant això, són fonamentals per a disminuir els efectes ocasionats per la condensació del vapor de l’aigua sobre les parets i el sostre, que es tradueixen a vegades en l’aparició d’humitats i fongs. 

Instal•lació

Els extractors de bany s’instal•len en la paret o en el sostre i funcionen a través del subministrament elèctric, per la qual cosa alguns models van connectats al mateix interruptor de la llum, de manera que quan aquesta s’encén s’activa l’aparell al mateix temps. Incorporen una reixeta frontal que ha d’estar sempre neta de pols i brutícia per no obstaculitzar la sortida de l’aire. Es desaconsella la col•locació damunt dels radiadors perquè es perd calor per l’obertura, i està prohibit per llei situar-los damunt de la banyera o del plat de dutxa, llevat que la distància entre els dos punts superi els 2,25 centímetres. 

Una de les primeres dades que es té en compte abans d’instal•lar un extractor és el volum d’aire de l’estança. En els banys, aquesta xifra es calcula multiplicant la longitud, l’alçària i l’amplària de l’habitació i amb aquesta informació, el professional l’aconsellarà sobre el tipus d’aparell que li convé quant a cabal. El cabal d’aire ofert per l’aparell haurà de ser entre set i deu vegades per hora el total de l’habitació. 

La millor elecció 

El rang dels diferents volums de cabal dels extractors i ventiladors per a banys és molt ampli, per la qual cosa no tindrà cap problema per trobar un que s’ajusti a les necessitats del seu lavabo o que les superi amb escreix, aconseguint una renovació ambiental en un temps rècord. No obstant això, hi ha altres qüestions importants que ha de valorar abans d’optar per un o altre aparell. Els sorolls i les vibracions són dos conceptes sovint lligats als sistemes de ventilació. Els dos són molestos i estan interrelacionats, ja que és el moviment del motor en funcionament el que produeix el soroll i les vibracions en els sostres i les parets. La diferència entre un extractor molt sorollós i amb un elevat nivell de vibracions i un altre silenciós sense a penes vibracions està precisament en el motor. Només aquells dispositius fabricats amb materials capaços d’absorbir les vibracions i amb revestiments aïllants acústics de qualitat es poden adjudicar la característica de silenciosos. El preu sol ser determinant en aquestes qüestions, i el més habitual és que els que incorporin els dos valors també els cobrin. No obstant això, surt a compte apostar per extractors que a penes emetin sorolls i vibracions.  

Altres característiques a tenir en compte són els temporitzadors o sensors, dispositius amb els quals l’extractor s’activa de manera automàtica quan s’apaga el llum del bany, transcorregut un temps concret, o quan es detecta la humitat. Indubtablement, tots aquests elements contribueixen a incrementar el confort ambiental de l’estança. 

Articles relacionats

- Com utilitzar els detectors de fum

- Guanya la batalla a la calor