Repsol YPF

Els gasos liquats del petroli

Reben el nom de gasos liquats del petroli (GLP), les mescles comercials d'hidrocarburs en què el butà o el propà són dominants.

En el seu estat natural són gasosos, però en recipients tancats i a temperatura ambient, bona part estan en fase líquida, i ocupen un volum 250 vegades inferior al que ocuparien en estat vapor.

Els GLP, una vegada extrets com a gasos de refineria o instal·lacions de gas natural associats, són comprimits fins a quedar liquats i es mantenen en aquest estat en grans emmagatzemaments, normalment annexos a les instal·lacions de refineries o portuàries, anomenats terminals.

Els dipòsits d'emmagatzemament són de diversos tipus:

• Dipòsits a pressió
  
• Dipòsits refrigerats o de pressió atmosfèrica
  
• Dipòsits semirefrigerats
  
• Dipòsits subterranis: en cavitat salina o galeries mineres convencionals.  

Des dels terminals el GLP es transporta per vaixells, cisternes, tant per ferrocarril com per carretera, o amb gasoductes fins a les plantes d'ompliment per a la seva distribució comercial en ampolles o en dipòsits a granel.

L'alt poder calorífic dels GLP en relació amb la resta dels gasos comercials, presenta l'avantatge que per obtenir una mateixa quantitat d'energia total, es necessiten menors diàmetres de les conduccions utilitzades per a la distribució del gas en fase gasosa, si bé les pressions no poden ultrapassar un determinat valor perquè es produirien condensacions en les canalitzacions.

Les seves característiques d'alta puresa i l'homogeneïtat dels seus components fan que sigui molt fàcil ajustar l'aire necessari perquè la combustió d'aquests productes, sigui l'estequiomètrica.

A més, i aquesta és una de les seves principals característiques, estan pràcticament exempts de sofre i altres substàncies, com ara metalls. El seu camp d'aplicació és, en general, l'escalfament directe, i aquelles instal·lacions en què l'accessibilitat del gas propà en dipòsit, l'absència de sofre i tots els avantatges que comporta el fet que sigui un combustible gasós, li proporcionen un valor afegit enfront d'altres combustibles.

La seva comercialització està clarament diferenciada en funció de la forma d'emmagatzemament i distribució, en:

• GLP envasat, que s'utilitza gairebé exclusivament com a combustible domèstic per a la cuina, l'aigua calenta i la calefacció.
  
• GLP emmagatzemat en dipòsit fix, que s'utilitza principalment als sectors domèstics, residencial, comercial, en l'agricultura i en determinades indústries
  
• GLP automoció, per al seu ús com a carburant.
  
  

En algunes ocasions, quan la temperatura ambiental disminueix, la capacitat de vaporització del dipòsit no és suficient per al cabal de gas propà que es demana, i cal usar vaporitzadors, en aquest cas s'ha de considerar la calor latent de vaporització del propà, que és de 90 kcal/kg.